QUIN VA SER L’ORIGEN I L’EVOLUCIÓ DE LES MAMPARES D’OFICINES?

origen evolucio mampares oficines

QUIN VA SER L’ORIGEN I L’EVOLUCIÓ DE LES MAMPARES D’OFICINES?

Definició de mampares / envans desmuntables.

>> Segons la Reial Acadèmia Espanyola la definició de mampara és:

Del desus. mamparar ‘emparar’, i aquest potser del lat. manu parāre ‘aturar amb la mà’.
1. f. Panell o envà de vidre, fusta o altre material, generalment mòbil, que serveix per dividir o aïllar un espai.

>> Segons la normativa UNE-41955-1:2000 (Extinta)

3.19. Envà desmuntable/mampara: Sistema de divisió d’espais interiors la instal·lació dels quals permet la reutilització d’aquest sistema. Aquest envà desmuntable/mampara, per tant, es pot desmuntar i tornar a muntar sense perdre les seves característiques funcionals, amb substitució únicament de peces o elements auxiliars, com ara segellat, perfileria auxiliar, ancoratges, etc.

Les mampares o envans desmuntables són elements de compartimentació d’espais amb materials lleugers, modulars, desmuntables i reutilitzables, sense funcionalitat estructural, que defineixen espais a través d’una àmplia varietat i assortiment de sistemes d’acord amb el projecte.

 

Una mica d’història de les mampares / envans desmuntables

Les primeres dades de l’existència d’un element, que divideix un espai amb propietats mòbils, van ser a la Xina, amb els paravents, a la dinastia Xan (Segle III) per protegir les habitacions del vent. Posteriorment, va ser introduït a el Japó (Segle VIII), on va experimentar una enorme evolució. La introducció del paravent a Europa va ser a l’Edat Mitjana, per finalment arribar a Amèrica a mitjans del XVII.

Tot i que l’empresa Clestra Hauserman, actualment propietat de Steelcase, s’ha declarat l’empresa creadora de les mampares divisòries, la veritat és que tenen un origen anterior. Clestra Hauserman (EF Hauserman Company -1913) va formar part de l’auge que experimento el sector durant els anys 20, amb la creixent construcció de gratacels i fàbriques a les principals ciutats dels Estats Units, juntament amb altres empreses com; Add & Unit., Roddis Plywood Corporation, i The Mills Company. Els únics registres que han sobreviscut als nostres dies són els catàlegs comercials digitalitzats per Internet Archive i les patents de mampares guardades per Google patents que algunes daten de l’any 1896.

 

Catàlegs comercials de la primera meitat del Segle XX:

L’impressionant d’aquests catàlegs és que mostren que les estratègies i els eslògans de venda (rapidesa d’instal·lació, configurabilitat, desmuntabilitat i economia) s’han mantingut en el temps per més de 110 anys fins als nostres dies, sent aquests els mateixos que puguis trobar als catàlegs actuals.

 

Amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial, aquestes empreses canvien de rumb i es dediquen a la producció de components de guerra i d’altres desapareixen, reprenent la producció de les mampares als anys ’50. A partir d’aquest moment sorgeix un nou apogeu del sector que no pararà de créixer fins a la crisi econòmica del 2008. A Europa, una d’aquestes empreses que es van crear va ser MaarsGroup, Bv i que van iniciar una forta expansió arribant a Espanya de la mà de Dinkal, S.A., que juntament amb les empreses Separator,S.A. i Dissenys Modulars, SA, es repartien els grans projectes dels anys ’80 i ’90 amb l’obertura de mercats i els grans projectes d’edificis governamentals. Al furor d’aquesta bonança moltes empreses comencen a crear-se i cometen l’error de créixer a base d’endeutament, cosa que va provocar, a l’ombra de la crisi econòmica del 2008, una escalada de fallides, cessaments i vendes d’empreses del sector.

 

Fins fa uns anys, les mampares eren elements molt estructurats, amb modulacions estandarditzades i acabats molt específics. Es limitaven a mòduls individuals que s’unien entre si per mitjà de tapajuntes, amb alçats cecs en estratificat o fusta natural en vertical o horitzontal, marcs de doble vidre recuit de 3mm. i 4mm. o alçats mixtos (combinació d’aquestes dues variants) amb dimensions que seguien escrupolosament els estàndards del disseny d’oficina modular de 600mm, 900mm. i 1200mm. d’amplada i amb els elements de porta que només podien ser opacs.

 

Amb el nou concepte de disseny d’oficines, desmarcant-se de la idea que tot havia de ser modular i a joc amb els entre volts de falsos pisos i falsos sostres, les mampares es van anar alliberant del lligam de la modulació i amb això les empreses dedicades a les mampares divisòries van entrar en un procés dinàmic de creació de nous sistemes i dissenys sense oblidar el seu ADN principal; la desmuntabilitat dels sistemes per poder ser reubicades. Entre aquestes innovacions la més destacada van ser els sistemes de vidre continu, que al principi es limitaven a vidres senzills amb juntes de silicona, que finalment gràcies a la incorporació al mercat de noves tecnologies (Juntes autoadhesiva de doble cara, Juntes de policarbonat, sistemes de clipat d’alumini, vidres laminats, vidres laminats acústics…) han evolucionat als sistemes que s’estan implementant avui dia a la majoria de les oficines.